SQL Server falla després de upgrade a vSphere 4.0

M’he trobat casos que el SQL Server no arrenca després de fer un upgrade de VMWARE 3.5 a vSphere 4.0.

Simplement el servei no aixeca.

Això és per culpa de les VMWARE Tools. Al fer el upgrade les VMWARE tools queden com “out of date”. Aleshores quan li fem el upgrade, es fa la desinstal·lació de la versió vella de les tools.

Aquesta desinstal·lació ELIMINA, BORRA, ES CARREGA el arxiu MSVCP71.DLL, que correspon al runtime de Visual C++ que necesita el SQL server per arrencar

Si tornem a posar aquesta DLL que podem obtenir practicament de qualsevol PC que tingui el Runtime del C++ o simplement el .Net framework, ja torna a funcionar tot.

Una altra xapuça del vCenter i el que l’envolta. Cada versió tenen algun fallo d’aquests. Però la diferència és que aquesta es prou important com per deixar-te l’entorn productiu aturat.

A veure si enlloc de tenir tanta pressa per treure els nous productes els sotmeten a proves més exhaustives …

 

 

Windows 7 i el Todos los programas buit

Sembla que al Windows 7 no li agrada la gent que té molts programes instal·lats.

Quan passem de 70 programes a la llista de “todos los programas”, simplement no mostra cap. Apareix una llista buida.

Per solucionar-ho, només cal que anem a Abrir todos los usuarios, com es veu a la imatge, i posem algunes de les carpetes dins d’una carpeta. Quan els elements siguin menys de 70, ja funcionarà amb normalitat.

(No he comptat si son 70 exactes, però per aquí està la xifra més o menys)

 

Com obrir Todos los usuarios al Windows 7

Ja tenim aqui el 3D (de nou)!

Últimament no paro de sentir noticies sobre el 3D als ordinadors. De fet, el 3D ja s’havia començat a sentir, però era una tecnologia que encara no estava prou madura.

Cal recordar que per poder veure 3D en una pantalla 2D, cal disposar d’algun sistema on els ulls vegin coses diferents. I aquestes imatges han de ser la mateixa imatge vista des de dos angles diferents, com si ho veièssim realment davant.

Per tal de superar aquest problema, cal disposar d’una tecnlogia que permeti mostrar a cada ull un conjunt d’imatges fluides. Això inclou la part de generació de la imatge, la part de visualització, i la part de captació de la imatge (els ulls, bàsicament).

Els requeriments ideals són disposar de 60Hz. Es a dir, un refresc complet 60 vegades per segon. Per tal d’assolir aquest refresc, cal que la tarja que genera les imatges ho faci a 120Hz, i també, cal que el dispositiu que les visualitza, també ho faci a 120Hz.

Així doncs, cal una enorme potència de calcul de les imatges, i cal una pantalla que suporti 120Hz de refresc. Amb els monitors CRT aquesta xifra era bastant comuna en els monitors de gamma mitja-alta, però amb els LCD la cosa ha tirat enrera, per això no se sentia parlar massa del 3D.

Però ara ha tornat a millorar la tecnologia. Ja tenim 2 monitors de 120Hz al mercat, amb previsió de que apareguin més. Tenim un model de Samsung, i un de ViewSonic. Així, podem tenir un monitor que mostri alternativament una imatge d’un angle, i després de l’altre angle. Això ho pot fer a 120Hz, o sigui, a 60Hz a cada ull.

Ara ja tenim un monitor que ens ensenya alternativament imatges per a cada ull. Necessitem un filtre, perquè cada ull només vegi les seves. Aquest filtre pot ser passiu o actiu. Els passius ja els coneixeu, són les típiques ulleres 3D amb un vidre blau i un de vermell. I després estan les actives. Aquestes consten d’un LCD per a cada ull que es torna opac 60 vegades per segon (60Hz). D’aquesta manera, només cal sincronitzar que quan es mostri la imatge del ull dret, el esquerre estigui en negre, i al reves.

D’aquesta manera podem aconseguir un efecte 3D per a quasevol representació que fem per la pantalla.

La empresa nVidia ha tret unes ulleres assequibles que es connecten per USB  i fan precisament aquest efecte. Es diuen nVidia 3d Vision. Aquestes ulleres funcionen amb la majoria de les tarjes de video que han sortir al mercat des de fa un any (la 8800GT en endavant). Amb aquestes ulleres, que es carreguen per USB i duren 40 hores, pots gaudir del 3D a casa teva.

Ja estan preparades per anar sobre de les ulleres normals, per la gent que en portem, i porten uns accessoris per connectar-se al USB, a la TV, etc.

Han preparat uns drivers que s’ajusten a molts dels jocs actuals existents, uns 350, on estan tots els nous. Es evident que les marques de videojocs aviat començaran a usar aquesta tecnologia.

Els requeriments són una CPU potent (dual core o similar), la tarja de video nVidia 8800 o superior (les 9xxx, les 2xx, etc), i el més important: un monitor de 120Hz. Pot ser CRT, o un dels nous que encara han de baixar de preu.

Un cop tenim el sistema, es pot usar per veure fotos, programes de CAD, jocs i fins i tot Videos. YouTube ha tret un reproductor que visualitza els videos en 3D. Són uns videos que s’han pujat amb les dues parts, la del ull esquerra i la del dret. Aleshores, si afegim la etiqueta yt3D:enable=true al final del video, ens apareix el nou reproductor, amb un menu on podem triar quin dispositiu de visualització 3D tenim: ulleres blaves i vermelles, blaves i grogues, veure un ull, l’altre, els dos a la vegada, etc. D’aquesta manera podem veure el 3D sigui quin sigui el mètode.

S’estan penjant videos molt bons per tal de provar el 3D. Podeu buscar a YouTube això:

yt3d:enable=true

I apareixen tot de videos en 3D, on podem desplegar el menu i veure’l de diferents formes. Ho podem provar amb les ulleres vermelles/blaves amb aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=PuQXPdoxxrY

Per tenir una orientació, amb preus de PixMania podem trobar les ulleres per 159€, i el samsung de 22″ i 120Hz està per 299€. Una tarja nVidia compatible la podem trobar per uns 80€.

Accés a l’Outlook mitjançant un programa

A vegades volem accedir al Outlook mitjançant un programa. Des de Outlook 2000, el MAPI té el seu propi gestor de seguretat, i aleshores ens apareix un missatge preguntant-nos si volem permetre l’accés a l’Outlook, si volem enviar un missatge o si volem accedir a la llibreta d’adreces.

Per evitar aquest molest missatge, que també apareix en el cas de connectar una PDA amb ActiveSync, podem fer dues coses:
1) Accedir correctament al Outlook, segons es recomana aquí:

Building Applications with Microsoft Outlook Version 2002

Chapter 11: Using Visual Basic, VBA, or VBScript with Outlook

http://msdn.microsoft.com/en-us/library/aa155615(office.10).aspx
2) Fer trampa.

Microsoft diu que aquest missatge no es pot saltar, en aquest article:

A program is trying to access e-mail addresses you have stored in Outlook
http://office.microsoft.com/en-us/outlook/HA011127891033.aspx

Però he trobat un programet que si que ho fa. Aquest intercepta les crides externes i mostra un missatge més complet, on podem denegar la connexió (si es un virus) o bé autoritzar-la, i fer-ho per sempre. Així no ens mostrarà el molest missatge mai més.

Aquest software es diu

Advanced Security for Outlook

Current version: 1.43

i es troba a:
http://www.mapilab.com/outlook/security/

Perquè funcioni cal tenir instal·lat el CDO (collaboration data objects) 1.2.1. Aquest ja no s’instal·la per defecte en la versió 2007, sinó que cal fer-ho expressament.
Si ja tenim instal·lat Outlook, ho podem descarregar de:

Collaboration Data Objects, version 1.2.1
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=2714320d-c997-4de1-986f-24f081725d36&displaylang=en

Eines de la Web 2.0: Prezi!

Avui estava buscant una èina per fer presentacions online que no fos el típic PowerPoint (o Slides de Google), i he trobat el Prezi.

Aquest software fa unes presentacions molt vistoses, que es surten del normal. Fuig de les presentacions per dispositives, i el que fa és disposar tots  els elements en un pla virtual, i el que es consegueix a cada click es posar el focus (com si fos la camera) a un lloc diferent cada vegada.

A més, els salts entre element i element els fa de manera molt suau, i rotant la camera si el element destí no té la mateixa orientació que el origen.

És molt original. He preparat una presentació per poder-se fer una idea:

En català està aquí Interwor T-SIC Català:  http://prezi.com/130659/

I en castellà està aquí: http://prezi.com/130782/

Escenaris per VDI amb XenDesktop

Tothom està interessat en el famós VDI.

En què consisteix?

• Consisteix en disposar d’un escriptori virtual per treballar. Aquest escriptori estarà sempre disponible, i idealment ha de permetre la seva connexió des de qualsevol lloc.
• Aquest escriptori ha de tenir totes les aplicacions necessàries, i ha de ser prou ràpid perquè no notem que s’està executant remotament.
• També hauria de permetre executar videos (de Youtube, per exemple), treballar amb aplicacions de 3D (Microstation, AutoCad, Aero de Vista, multimèdia … )
• A més, ha de permetre impimir en la impressora que tinguem al costat, independentment de si estem a la oficina, a casa, a un cibercafe …
• I hem de poder passar dades a un clauer USB, o pujar-les. O bé a les unitats locals o de xarxa del dispositiu client
• I evidenment la connexió ha de ser segura. I encriptada. Si estem en una xarxa no segura, hem de poder fer una connexió al banc sense problemes. Mai sabem qui pot estar escoltant. També hem de garantir que si el PC o dispositiu des d’on ens connectem té virus, aquests no entrin a la nostra xarxa.
• Garantir que les dades no surten de la nostra organització. Podem veure els documents, pero aquests sempre estan al nostre CPD. Sempre podem fer un únic backup centralitzat i no cal fer backup dels PCs remots.
• Que poguem treballar amb un PC virtual, però també físic. Que poguem connectar-nos al nostre mateix PC de la oficina des de casa. El mateix entorn. Les mateixes apliacions. El mateix rendiment.
• I ja per rematar, seria aconsellable poder executar aquest escriptori des d’un Mac, des d’un Linux, des de qualsevol plataforma. I el escriptori automàticament es reescalaria a la resolució desitjada.
• I també seria perfecte que poguèssim fer que el nostre PC només entrar ja arrenqués aquest escriptori. O si el deixem obert al PC de casa, que només arribar a la feina ens aparegui tal i com estava.
• I per últim, que garantís que no ens cal un PC per accedir, que només amb un client lleuger podem accedir-hi. Un client que no té disc dur, que no té ventiladors, que no falla ni es torna lent. Que no s’infecta per virus. Sense mal de caps.
• I la connexió, que fos qualsevol: GPRS / 3G / ADSL / Wifi / RTC … I que es pugui treballar!

Ara per ara, l’únic producte que conec que garanteix totes aquestes condicions, és XenDesktop 3.0., de Citrix.

Tot i això, VDI no és la solució per tot. No és barato. Fer-ho per tothom és car. Però és molt adeqüat i pot estalviar costos en alguns escenaris. A continuació us exposo alguns casos d’èxit que em tingut:

Escenari 1: Treballadors remots per projectes a mig plaç, per accedir a les dades de la oficina treballant des del seu PC. El seu PC es trasllada al CPD, i segueix treballant normalment durant el temps que s’allargui el projecte.

Escenari 2: Teletreball de nits i caps de setmana amb els mateixos PCs de la oficina. El mateix PC. Podem deixar finestres obertes i seguir treballant a l’arribar a casa.

Escenari 3: Pool de PCs virtuals per teletreball, amb generació per demanda. Si cal un PC, es crea “al vol”. Si no cal, s’apaga.

Escenari 4: Teletreballadors remots, que disposen d’uns thinclients per quan van a reunir-se a l’oficina. Sempre tenen el seu PC virtual, ja sigui normalment a casa, com el dia que van a la oficina. Estalvi de costos de local.

Escenari 5: Desplegament ràpid de molts PCs per temes puntuals (call centers / events / etc.). Podem crear molts PCs en minuts.

Escenari 6: CEO inquiet amb PC “poc fiable” (emule, spotify, virus …) o bé amant de la plataforma Mac o Linux. Independentment del ordinador, sempre té accés a un PC corporatiu virtual llest per treballar, encara que sigui des d’una ADSL paralela independent de la xarxa de la oficina que arribi a la seva taula.

Si teniu algún dubte, o no esteu d’acord, doncs per això estan els comentaris! I si voleu més info, consulteu aquí

Perquè ens cal una monitorització remota?

Vaig a comentar un servei que cada dia és més necessari: la monitorització remota.

Cada dia més, les empreses tenen més presència a Internet. I no parlo només de la pàgina Web, més o menys actualitzada, que ja tothom té a Internet, sinó que parlo dels serveis que s’ofereixen a Internet. Dels serveis que oferim a fora del nostre Firewall.

Està clar que amb els productes de monitorització interns podem revisar l’estat dels nostres servidors. Podem veure l’estat de tots els serveis, el trànsit de la xarxa, la ocupació d’una boca de switch, l’espai en disc de tots els servidors, el trànsit que travessa el nostre firewall, etc.

Però com sabem que estem visibles des d’Internet? Com podem respondre al típic usuari que diu “fa estona que no entra mail, perquè sempre m’arriba el tal i no el tinc!”.

Com exemple, podem saber que el nostre servidor de correu està acceptant mail, perquè el servei està aixecat, perquè la sonda SMTP respon correctament, etc, però no podrem saber si:

• La línia ha caigut
• El firewall no està acceptant connexions per un atac
• El Firewall està saturat
• S’ha desconfigurat una VLAN de la DMZ
• Falla el port del switch del firewall
• El proveïdor d’Internet ens ha tallat el port 25
• etc, etc, etc (molts etc).

També ens pot interessar saber quan hi ha hagut un tall. Podem pensar que la nostra pàgina web sempre està allà, esperant que algú es connecti. Però sabem realment quant de temps està aixecada? Sabem quans ms triga a respondre? Sabem si ens ha caigut el DNS on està el nostre registre www?

Els serveis de monitorització remota ens ofereixen informes periòdics detallats de cadascun dels sensors. Allà podem veure si hi ha hagut caigudes. Podem veure quan triga a respondre la nostra pàgina web, podem veure si no entra correu perquè no som visibles, etc.

Per poder disposar de tota aquesta informació necessitem 3 coses:

1. Un software de monitorització
2. Un servidor que no falli
3. Una línia que no falli
4. Un manteniment adeqüat

El primer element és fàcil de aconseguir. N’hi ha de més cars i de més senzills. Però es fàcil d’aconseguir. Recomano el PAESSLER PRTG, que ja he parlat en alguna ocasió i que distribuïm a Interwor T-SIC. Hi ha eines gratuïtes, clar, però costa molt de afegir nous sensors, obtenir informes, crear alarmes, etc.

El segon element, també es pot aconseguir. Podem tenir un servidor en cluster, o bé utilitzar un element de Alta disponibilitat (HA) de virtualització, com VMWare, XenServer o Hyper-V. Tot i que el millor seria VMWARE, per muntar un servidor independent de monitortizació  recomanaria el XenServer 5.0, que es pot baixar de manera gratuïta aquí (cal registrar-se, però es gratuït).

Respecte al tercer element, el millor és utilitzar un CPD allotjat en un ISP. D’aquesta manera podem garantir el ample de banda del servidor. En un ISP és molt més difícil quedar-se sense línia. Aquí no recomano cap, ja que dependrà de cada ubicació.

I el quart element, requereix disposar d’un sistema flexible que ens permeti afegir nous elements, crear informes, definir les alarmes, enviar SMS o alarmes en cas de problemes, etc.

Els sensors que caldria posar dependrien de cada empresa. Un que estarà segur serà l’entrada de correu electrònic, encara que una llista més o menys completa podria ser:

• SMTP
• VPN
• VPN-SSL
• Connexió Web Interface Citrix (XenApp o XenDesktop)
• OWA (Outlook Web Access)
• Server Blackberry
• WWW
• DNS
• Extranet
• Connexions de delegacions

De mitjana, serien uns 10 sensors.Caldria definir alarmes per els events més importants. En el cas de caiguda del servidor de correu, caldria buscar algun mètode d’avís alternatiu, com per exemple els SMS, els avisos del messenger, etc.

Crec que la monitorització remota és un valor afegit que no podem retallar de la nostra infraestructura. Podeu veure un exemple amb la nostra infraestructura a http://www.interwor T-SIC.com

Windows Azure

Avui he estat fent els meus pinitos amb el Windows Azure.

Per qui no ho conegui, es un sistema operatiu allotjat al Cloud. El Cloud és aquest concepte de pagar els recursos de TI per ús. En aquest cas tinc una petita aplicació allotjada en un servidor que no se ni on és.

Des del mateix Visual Studio publiques l’aplicació, i te la puja en un storage que no saps on és, i en un servidor d’aplicacions que tampoc saps on és.

Per si algú vol provar-ho, es pot solicitar un espai gratuït a la web de Windows Azure:
http://www.microsoft.com/azure/windowsazure.mspx  

Cal tenir el Visual Studio, i afegir el Azure SDK, baixat de la Web que us poso.

I per si algú vol veure la meva “super” aplicació, podeu revisar-la aquí:
http://tsic.cloudapp.net

El timo del Euro (i del IPC)

Per tal de tenir una idea del que ens està costant això del Euro, he fet uns càlculs senzills que ens donaran una idea del que ens estan timant.

Primer de tot, les dades.

Data d’entrada del Euro € = 1 de Gener de 2002

IPC des del 1 de Gener del 2002 al 1 de Maig de 2009 = 24,1%

Preu € en pessetes = 166.386

I ja posats en el tema, comencem amb els càlculs. Començarem amb el preu d’un cafè, que era d’unes 100 Ptes, aproximadament.

Doncs si agafem les 100 Ptes, i li fem el 24,1%, queda 24,1 (evidentment). Aleshores ho sumem, i ens dona 124,1 Ptes. que és el que hauria de valer avui un cafè.

 Si ara ho passem a €, dividint per 166,386, queda: 0,745, o 0,75€ arrodonint. Aquest hauria de ser el preu d’un cafè en un bar normal avui en dia.

I aquí ja apareix el primer problema. Jo estic pagant cada dia 1,05€ per un cafè sol. És a dir, 30 centims d’€ més. Això vol dir que estic perdent 50 Ptes cada dia, només pel fet de treballar amb €.

El segon problema, clar, es veure perquè el IPC es només del 24,1%, ja que queda clar que és del tot insuficient. En el cas del cafè el index del IPC hauria de ser del 40%. Com s’ha calculat aquest IPC?

Per simplificar els càlculs, podem agafar un valor en €, dividir-lo entre 1,241 per veure quan quedaria sense el IPC, es a dir, el que costaria fa 7 anys. I després ho passem a pessetes, multiplicant per 166.386. Per tant, de manera resumida, el que he de fer és:

Preu actual  € / 1,241 * 166.386 = Preu antic en pessetes. O el que seria el mateix

Preu actual € * 134,074 = Preu antic en pessetes.

Així posem 1,05 * 134,074 = 140.777. Estem dient que els preus d’ara són equivalents a pagar en el any 2002 un cafè a casi 141 Pts.

QUIN ROBATORI!

Amb aquesta regla podeu anar comparant preus … Però jo no ho faria. No podeu canviar res, i l’emprenyamenta pot ser important …

I podem anar calculant més exemples, per exemple mirant la hemeroteca de La Vanguardia. Podem veure que el cine costava 675 Ptes el 15 de desembre de 2001 en un anunci.

Ara una entrada val 7€. Calculant 7 * 134,074 = 938,518 !!!! Surt el 39% més … d’on han tret el IPC de 24,1 ???

No se vosaltres, però en tots els càlculs que faig jo m’apareix un increment d’un 40% …

Google falla?

Pels que us plantegeu si Google falla o no falla, podeu mirar el seu Dashboard on apareix l’estat actual de les principals aplicacions.

Tot i que cau poc, és cert que si que hi ha caigudes. Això cal tenir-ho en compte de cara a traslladar els nostres sistemes a Google, com estan fent algunes empreses.

Aquí està el link:
http://www.google.com/appsstatus