Error: no se puede abrir la clave UNKNOWN\Components\xxxxx

Després d’una instal·lació de Open Office 3.1 al meu PC amb Windows 7 de x64, com no podia ser d’una altra manera, se m’ha espatllat el Office 2007.

No dic que hagi estat el Open Office, potser ja tenia el PC cascat, però la qüestió es que a l’arrencar el Word apareixia el missatge aquell de Windows Installer que intenta reparar alguna cosa.

Al finalitzar, no funcionava igualment el Word ni el Excel, i recomanava reinstal·lar-lo. Al reiniciar, feia el mateix una i altra vegada.

En aquest procés també va deixar de funcionar el Client de Citrix Online Plugin. També apareixia el Windows Installer.

Vaig intentar desinstal·lar el Office, i el client de Citrix. El Office donava un error molt estrany, relacionat amb el registre, que es pot veure aquí baix.

Error al desinstal·lar el Office

El client de Citrix es va desinstal·lar bé, però al tornar-lo a instal·lar feia el mateix que el Office, com es pot veure aqui:

Error al desinstal·lar el Office

Falla la instal·lació del plugin online de Citrix

No podem accedir a UNKNONW\Components per falta de permisos

No tenim permisos

No hi ha permissos definit, o no els podem veure

El propietari no es mostra

Després de provar amb el Windows CleanUp Utility, el CCleaner del registre, borrar totes les entrades a mà, etc, no funcionava.

Les entrades del registre no es podien ni esborrar. Per fer-ho, calia anar una a una, desplegar el contingut, i en cadascuna de les claus canviar el propietari, afegir el usuari del PC, i després procedir a esborrar-ho, i hi havia més de 50 claus … Una tasca impossible.

Aleshores vaig trobar una solució. Calia canviar els permisos del registre, per evitar que trobèssim claus on només pogués accedir el OWNER, i si era LOCALSYSTEM no poder fer res. Ho vaig fer seguint l’article

How do I restore security settings to the default settings?

http://support.microsoft.com/?scid=kb;en-us;313222

La comanda executada és:

secedit /configure /cfg %windir%\inf\defltbase.inf /db defltbase.sdb /verbose

Aquesta comanda reseteja els permisos a la política per defecte. Tot i que només posa Vista i XP, jo ho vaig fer per Windows 7 x64 i va funcionar. La veritat és que tant Vista, com 7, com 2008 tenen el mateix esquema de seguretat, i havia de funcionar. Tot i això, el Fix-it automàtic que proposa Microsoft no funciona quan detecta que és Windows 7.

Ara ja funciona tot.

Estic a Twitter!

Estic provant el twitter. Soc @ssinyol.

Ho veig una molt bona manera de saber les coses a l’instant. La gent publica coses en temps real.

Si estàs pendent d’un software, o de que algú publiqui un pedaç, o qualsevol altre cosa, només tenint el twitter sincronitzat amb la PDA o al PC, ja pots saber al moment què passa. Alguns fabricants com Citrix han obert un canal de suport via Twitter, i realment pots parlar amb els enginyers de manera ràpida.

De fet google començarà ara a buscar dins del twitter, ja que hi ha events que no poden esperar hores a saber-se, sinó que necessiten la immediatesa del twitter.

Podeu mirar-ho a la dreta d’aquest blog. Està sincronitzat amb el meu twitter.

iPhone Lliure i la dictadura de Movistar

Acabo de rebre un iPhone Lliure per fer proves.

Va molt bé. El Citrix Receiver va super-ràpid, i gràcies al zoom multitouch del iPhone es pot treballar amb comoditat amb el nostre desktop del PC o aplicacions.

El problema és la connectivitat 3G. Resulta que jo tinc una tarifa de dades de 200Mb menuals, per la que pago 15€.

Aquesta tarifa em serveix per rebre el correu Push Exchange a la meva ex-PDA Touch Diamond, i per fer alguna connexió esporàdica al Citrix (amb el client de Windows Mobile, que no va tant fluid com el Receiver del iPhone).

Doncs resulta que la versió que tinc de FW del iPhone 3GS és la 3.1.2, amb el baseband 05.11.07, que NO permet configurar el APN, que és el punt d’accés a Internet.

Així, quan detecta una tarja de Movistar, automàticament et coloca un APN que NOMÉS funciona amb la tarifa de dades de Movistar ESPECIAL per l’iPhone. Una tarifa que val el mateix, però que té un contracte de permanència de 24 mesos.

I no hi ha cap més manera (com a mínim legal de connectar-se al 3G de Movistar. L’unica solució que et donen es fer-te el contracte de iPhone, i comprometre’t a estar 24 mesos, encara que el telèfon sigui lliure.

I-N-C-R-E-I-B-L-E

Sort que hi ha una bona comunitat de usuaris per saltar-se aquestes restriccions abusives.

Per si a algú li passa el mateix, les dades que cal posar són:

• Punt d’accés: movistar.es
• usuari: movistar
• password: movistar

Amb aquestes dades, ja podem connectar-nos amb la nostra tarifa habitual, sense lligadures, ni dictadures de movistar. Per mi un zero cap a Movistar en aquest aspecte.

Com esborrar l’arxiu Hiberfil.sys de Windows 2008 / Vista

En un servidor no té molt de sentit l’arxiu Hiberfil.sys, i generalment ocupa la mida sencera de la RAM.

Per eliminar-lo, només cal posar la comanda següent:

powercfg -h off

I l’arxiu es borra automàticament

Falla la instal·lació del vCenter Converter (“Attempted to read or write protected memory”)

Ja hi tornem a ser.

Quan instal·lem el vCenter 4.0, al afegir el plugin de Converter Enterprise ens dona un error molt lleig, on es pot llegir “Attempted to read or write protected memory”.

Després de obrir una incidència a suport em van dir: “Server is only 2gig, and vCenter needs 3Gig”.

Evidentment era una forma de treure’s de sobre el mort. Una vegada ampliat el server, seguia donant l’error\

Doncs bé, el problema està al mateix lloc de sempre: NO PROVEN LES APLICACIONS EN SERVERS QUE NO SIGUIN ANGLÉS.

Resulta que el vCenter necessita tenir a C:\program files\… unes llibreries que es trobem en C:\archivos de pro….

Aquestes llibreries son LIBEAY32.DLL i SSLEAY32.DLL. La instal·lació del VMWARE Converter les intenta copiar a program files, però com no troba la ruta, doncs falla, i aquestes llibreries no es copien.

Però com moltes vegades estan al sistema per altres productes, doncs les executa i falla estrepitosament, ja que és una versió més vella.

Per solucionar-ho només cal buscar aquestes llibreries al disc, i copiar-les a la carpeta de vCenter. Ja funciona.

Una vegada més, VMWARE treu els productes sense revisar-los massa. Sort que els de Suport són bons, i ho van solucionar amb 1h i mitja (això si, parlant en anglés).

NOTA: Encara no ho he provat pel recent vSphere 4.0 Update 1. Caldria veure si segueix fallant.

Llicenciament XenDesktop / XenApp

Amb el llançament de Citrix Xendesktop 4, Citrix ha revolucionat el sistema de llicències. Aquest canvi fa que per tal de decidir quina llicència necessitem, calgui estudiar ben bé els usos actuals i futurs que li donarem a la tecnologia.

Anem a introduïr alguns conceptes, per tal de poder descriure després el escenari de llicenciament.

Usuari concurrent (CCU). És la llicència que teniem fins ara amb els productes de Citrix. Si tenim 5 llicències i hi ha 5 usuaris treballant, quan entra el sisè el sistema li denega la entrada. Quan un dels 5 surt, el sisè pot entrar a treballar.

Usuari nominal. És un usuari amb nom i cognoms. Aquest usuari ha de ser d’Active Directory. Es pot reassignar, però cal deixar un temps de cadència. Cal una llicència per cada usuari que necessiti usar el producte, independentment de si ho fa servir molt, o poc.

Usuari potencial / concurrència. És el número de usuaris que han de poder accedir al Xendesktop o al Xenapp. Podem tenir el cas de 5 llicències concurrents per fer servir qualsevol de les 50 persones d’una companyia. En aquest cas 50:5 seria una concurrència 10:1. Per cada llicència, podem tenir fins a 10 persones que la facin servir. Aquest seria un escenari d’ús esporàdic de la connexió. Un altre escenari serien 10 persones que han de treballar tot el dia amb Xenapp, i ningú més hi treball. Aleshores tindriem una concurrencia 1:1.

Dispositiu. Correspon a un equipament físic des d’on es connecten normalment 1 o més d’un usuari. Si posem la llicència per dispositiu, qualsevol usuari tindrà llicència d’accés. El pitjor dels casos serà quan un usuari nominal es connecta a un Dispositiu llicència. Gastarem dues llicències.

XenDesktop. Xendesktop 4 és el producte de Citrix que permet fer virtualització d’escriptori. També permet connectar-se remotament a un equip físic. Aquest té 3 tipus de llicències: la VDI, que és concurrent, la Enterprise i la Platinum.

Provisioning Server. Aquest producte està inclòs en la versió Xendesktop Enterprise i Platinium (no amb la VDI), i permet executar vàries màquines virtuals creades en calent a partir del mateix vdisk físic. Així amb una imatge única podem executar moltes màquines virtuals. Les aplicacions poden estar instal·lades al vDisk, o bé poden executar-se en un servidor XenApp.

XenApp. XenApp 5.0 és el producte de Citrix que permet fer virtualització d’aplicacions. Podem executar les apliacions en el servidor i veure la representació de l’aplicació en el nostre dispositiu, que pot ser qualsevol sistema operatiu(Windows, Linux, MAC, Mobile, Symbian …)  amb qualsevol connexió (LAN, WAN, 3G, ADSL, RDSI, etc).

Doncs bé, la proposta de Citrix és la següent:

1. La versió Xendesktop 4 VDI (sense provisioning) segueix sent CCU (concurrent user). No podem executar Provisioning, però podem donar accés a màquines físiques i virtuals a diversos usuaris, sempre tenint una màquina per usuari.
2. La versió XenApp 5.0 pot seguir tenint llicències concurrents, i no es canviarà aquest esquema.
3. La versió Xendesktop 4 Enterprise o Platinum han de ser per usuari o per dispositiu, però no poden ser concurrents (CCU)
4. Amb cada llicència de Xendesktop 4 Enterprise o Platinum ens regalen 1 llicència de XenApp 5.0.
5. Les llicències de XenDesktop per usuari o per dispositiu valen més o menys la meitat que les les XenApp. Així doncs, si teniem una concurrència de 2:1, ens surt a compte comprar Xendesktop. Per exemple, si teniem 10 llicències concurrents de XenApp i 20 usuaris potencials o menys, ens surt a compte canviar la versió al renovar el manteniment o al fer la compra nova.
6. Si tenim llicències de Xenapp Enterprise o Platinum, al renovar (abans del 1/7/10) Citrix ens canvia cada llicència per dues de Xendesktop. Ja no són concurrents, però tenim el doble.
7. Si no volem canviar-les totes, ens canvien les que vulguem, però només 1:1.

Conclusió? Un lio. Cal fer la simulació en cada cas per veure què surt més a compte.

Per tal de fer la simulació correcte ens cal saber:

• Volem Provisioning Server? Caldrà que més d’un usuari es connecti a la mateixa imatge de disc?
• Les aplicacions estaran instal·lades a les màquines físiques o virtuals, o caldrà executar-les en un servidor XenApp?
• Quants usuaris potencials es podràn connectar?
• Quans usuaris necessiten connectar-se sempre (fixes)?
• Hi ha PCs compartits amb molts usuaris?
• Tenim ara XenApp (o Presentation Server)?
• Quin creixement tindrem entre potencials i fixes ?

Amb aquestes dades podem fer una simulació correcta per tal de reduïr els costos de llicència al màxim.

Citrix EasyCall

Estic fent proves del producte Citrix EasyCall 3.0. La veritat és que aquest producte està fa temps al mercat, però fins ara no m’hi havia interessat.

Ara, amb el llançament del Feature Pack 2 de Citrix XenApp 5.0, en les versions Enterprise i Platinum disposem de llicències d’ús d’aquest sistema.

Però a més, el més interessant, és que Citrix ha tret un appliance virtual, és a dir, una màquina virtual que implementa el EasyCall, que funciona sobre XenServer, també gratuït.

La funcionalitat bàsica que té és mitjançant un enllaç amb la centraleta o amb un proveïdor SIP pot establir trucades entre dos, tres o més persones, fer desviaments, fer trucades des de pàgines web, etc. A més porta un agent per Windows que detecta mitjançant OCR tots els números de telèfon que hi ha a la pantalla, permetent fer trucades sense tocar el teclat del telèfon.

Les funcionalitats d’aquest producte són moltes. Les més interessants són les següents:

• Integració amb qualsevol aplicació. Només aparèixer un número de telèfon a la pantalla, podem establir una trucada.
• No paguem les trucades. La centraleta ens truca a nosaltres, estem on estem, i després truca al número que indiquem.
• Podem fer un enllaç en la nostra pàgina Web perquè la gent es posi en contacte amb nosaltres de manera gratuïta sense contractar una línia 900.
• Mitjançant els proveïdors SIP, podem contractar un SIP Trunking i fer trucades gratuïtes o molt més barates a tot el món, evitant les tarifes internacionals.
• Podem desviar el telèfon de la oficina sense estar a la oficina.
• Podem fer trucades a 3, a 4, etc …
• Podem establir un telèfon per defecte nostre, i si no es respon, que salti a un altre (p.e. el mòbil).

La implementació és molt senzilla, i permet integrar-se amb Cisco, Alcatel, Avaya i d’altres fabricants. També es compatible amb nombrosos proveïdors SIP mitjançant un SIP Trunking a través d’Internet. Podem disposar d’una centraleta telefònica sense tenir ni línia.

Les possibilitats es multipliquen si ho integrem amb XenApp. D’aquesta manera podem tenir personal en un outsourcing i dotar-lo de totes les aplicacions i el telèfon, sense que el client final hagi de pagar cap trucada.

Es un producte molt recomanable, especialment ara que les llicències estan incloses.

Llicenciament de VDI

Bé, ja hem decidit passar a VDI. Volem tenir els nostres escriptoris (o alguns d’ells) de manera virtual. Ara ens cal saber què cal comprar.

Primer de tot, el programari de virtualització. Aquest pot ser VMWARE vSphere 4.0, XenServer 5.5 o Microsoft Hyper-V server 2008. La recomanació és difícil. Sempre depen de diversos factors. Si volem HA, Microsoft ho te de forma gratuïta. Si podem prescindir de HA, però volem Vmotion (o XenMotion), doncs XenServer 5.5 ho dóna gratuïtament. I si no sempre tenim la opció de VMWARE vSphere 4.0

De totes formes, triem el que triem, s’integra amb la solució de VDI, que en aquest cas si que clarament optem per Citrix Xendesktop 4.0, especialment pel seu protocol ICA, les seves capacitats HDX i la possibilitat de connectar-nos a la nostra màquina física.

Aleshores apareix una nova qüestió. Volem la versió Xendesktop 4 VDI o bé Xendesktop 4 Enterprise?

La tria és fàcil. Si volem 1 usuari per escriptori virtual (o físic), ja tenim prou amb la versió VDI. Aquest té un sistema de llicènciament concurrent. Podem instal·lar l’agent a tots els PCs que volguem, mentre que només el número de llicències concurrents que haguem comprat podran accedir concurrentment. Quan un surti, un altre podrà entrar. També podem optar per XenDesktop 4.0 Express. Podem usar 4 desktops concurrents de 10 possibles. Totalment gratuït.

I si volem una imatge d’un PC i molts usuaris treballant amb ella, doncs cal posar XenDesktop 4 Enterprise. Però aleshores alerta, cal comprar les llicències o bé per usuari, o bé per màquina. I quan dic usuari, són usuaris de Active Directory. No es poden canviar. Cal una llicència per cada usuari.

Aleshores per crear aquesta imatge, ens cal una llicència OPEN de XP, Vista o Windows 7. Les llicències OEM del nostre PC no serveixen. Cal que siguin OPEN. (El que si podem fer si el PC és físic es accedir al nostre PC utilitzant la llicència del propi PC, encara que sigui OEM, ja que només hi ha un usuari treballant amb ell).

I cal una altra llicència. Microsoft ens permet accedir remotament a aquesta màquina virtual (o física) des d’un PC o des d’un client lleuger, però cal pagar una llicència anual anomenada VECD. Aquesta llicència varia en funció del dispositiu des d’on accedim.

Si és un PC amb un Windows OPEN cobert per software assurance, només cal pagar uns 23$/any per cada dispositiu que ens permeti accedir. En canvi, si tenim un smartphone, un iPhone, un thinclient o un PC amb Windows OEM, cal agafar el VECD amb software assurance, que té un cost d’uns 110$/any, per cada dispositiu.

Així, el cost d’un lloc de treball virtualitzat és el següent:

• Programari de virtualització de servidor: vSphere / Hyper-V / XenServer
• Sistema operatiu del vDisk (maqueta compartida)
• Thinclient
• VECD for software Assurance –> Anual
• Xendesktop 4 Enterprise/user

I a part els programaris d’usuari que calguin. Aquests els podem posar en un servidor XenApp, ja que ve incorporat a la llicència de Xendesktop Enterprise. Aleshores caldria posar una llicència de Windows estandard per cada servidor XenApp, i les llicències corresponents de terminal server CAL. I de cada programari, la seva llicència (Office 2007 hauria de ser OPEN, per exemple).

VDI no és barato a curt plaç. Cal veure els estalvis a mig/llarg plaç, basant-nos en consum elèctric, menor index de fallades, menys manteniment, possiblitats de teletreball, cap reinstal·lació o reconfiguració, problemes de virus o drivers, etc.

I si voleu més informació de llicències de virtualització d’escriptoris, podeu trobar-ho al Blog de David Cervigon, un crack en la materia: http://blogs.technet.com/davidcervigon/archive/2009/11/16/licenciamiento-en-entornos-virtualizados.aspx

Ja tenim aquí el XenDesktop 4!

Citrix ja ha presentat el nou Xendesktop 4.

És un VDI molt compentent que incorpora millores respecte als seus competidors de VMWARE i Microsoft. Entre aquestes millores cal destacar:

* El protocol d’accés es el famós protocol ICA. És el que té un ample de banda més reduït i el millor per treballar en connexions WAN. Amb la incorporació de HDX permet accelerar flash (Youtube, etc), i fins i tot treballar amb aplicacions 3D com Autocad, Microstation, etc.

* Permet accedir a la nostra màquina física remotament de manera segura. Cal tenir-la oberta, però es una opció de teletreball molt ràpida d’implementar, barata i fiable.

* Al disposar d’aquesta connectivitat, podem implementar BladePCs o simplement posar les nostres estacions de treball al CPD i poder treballar amb els xips gràfics potents que no tenen les màquines virtuals.

* Permet connectar un USB a casa nostra i veure’l a la màquina remota. També permet imprimir a la printer de casa de manera transparent (això ho fa Citrix des de fa anys).

* Permet desplegar màquines des de imatges úniques, tant PCs com servidors.

* Permet accedir a aplicacions virtualitzades amb XenApp.

* Permet accedir des de d’exterior de manera segura només amb obrint el port 443. També s’integra amb SmartCards o tokens.

I tot amb la mateixa llicència.

Per qui vulgui provar-ho, hi ha una llicència gratuïta (Xendesktop Express) que permet 10 PCs, 4 concurrents. La podem baixar de www.citrix.com

El temps d’implementació per la versió gratuïta son dues jornades, i una tercera si volem connectar-nos des de l’exterior. Amb això ja podem tenir 10 PCs disponibles per

SQL Server falla després de upgrade a vSphere 4.0

M’he trobat casos que el SQL Server no arrenca després de fer un upgrade de VMWARE 3.5 a vSphere 4.0.

Simplement el servei no aixeca.

Això és per culpa de les VMWARE Tools. Al fer el upgrade les VMWARE tools queden com “out of date”. Aleshores quan li fem el upgrade, es fa la desinstal·lació de la versió vella de les tools.

Aquesta desinstal·lació ELIMINA, BORRA, ES CARREGA el arxiu MSVCP71.DLL, que correspon al runtime de Visual C++ que necesita el SQL server per arrencar

Si tornem a posar aquesta DLL que podem obtenir practicament de qualsevol PC que tingui el Runtime del C++ o simplement el .Net framework, ja torna a funcionar tot.

Una altra xapuça del vCenter i el que l’envolta. Cada versió tenen algun fallo d’aquests. Però la diferència és que aquesta es prou important com per deixar-te l’entorn productiu aturat.

A veure si enlloc de tenir tanta pressa per treure els nous productes els sotmeten a proves més exhaustives …