Infraestructura mínima per anar al Cloud

Últimament ens estem trobant que els Financers o els Directors Generals van a presentacions sobre Cloud, i quan tornen a la seva empresa volen tenir TOT al Cloud, i comencen a marejar als de TI perquè es faci el canvi.

Què vol dir tenir TOT al Cloud? Es pot tenir una empresa sense CAP element de TI? Quina infraestructura mínima necessitem?

Aquest article vol fer un acostament a aquesta idea. Queda clar que una empresa de pocs usuaris es poden estalviar alguns d’aquests conceptes, però si ja tenim de 15-20 usuaris en endavant, no podem escapar-nos d’aquesta infraestructura mínima que es proposa a continuació.

Què necessitem?

* PCs o Thinclients d’accés. Impressores. Podem fer el novedós BYO-C (Bring Your Own Computer), però les impressores són imprescindibles.

* Infraestructura de xarxa: Switchs, Routers, APs Wifi per accedir a la xarxa i a Internet

* Infraestructura de seguretat: Firewall d’accés, filtratge de continguts, vírics, detecció d’intrussions i gestió de VPNs amb el Cloud.

* Infraestructura de Active directory: Si volem tenir els PCs amb un login i un password, caldrà un parell de servidors de Windows per validar aquests usuaris, la gestió de passwords, etc.

* Infraestructura de Perfils d’usuari i redirecció de carpetes: Si volem que els usuaris puguin connectar-se a qualsevol PC, i tinguin les seves fotos d’escriptori, les seves preferències de navegador, les seves impressores, etc, cal tenir un servidor de perfils d’usuari.

* Infraestructura de DHCP i arrencada per PXE: si volem que els Thinclients o PCs arrenquin d’una imatge, ens cal aquest servei

* Infraestructura de DNS

* Infraestructura de gestió de Thinclients: Si volem evitar la gestió, i posem thinclients, caldrà una eina per poder gestionar-los de manera conjunta.

* Infraestructura d’antivírics: Si optem per PCs, doncs caldrà tenir una consola d’antivírics.

* Infraestructura de gestió de Pedaços de seguretat: Si optem per PCs, cal que aquests segueixin tenint el Windows Update.

* Eines de desplegament d’aplicacions: Si tenim les aplicacions al Cloud, caldrà alguna eina per configurar l’accés als PCs o thinclients, per evitar passar per tots els PCs cada vegada que els proveïdors de l’aplicació canviin algun paràmetre.

* Eina de Single Sign On: es inviable que el usuari hagi de posar el user i password cada vegada que entra a les aplicacions. Es a dir, si tenim un CRM al Cloud, el Google Apps, el ERP de SAP al Cloud, el correu via Web, etc, no pot ser que el usuari hagi d’escriure un user i un password diferent cada vegada. Tampoc pot ser que si el usuari deixa la empresa segueixi tenint accés a aquestes eines. O que no poguem controlar si accedeix el cap de setmana.

* Backup Local d’alguns elements. Caldrà tenir copia d’alguns elements, com per exemple la llista de users i passwords de totes les aplicacions del Cloud, telefons de contacte i contractes per si cau el servei, dades crítiques de clients, facturació, etc. que no ens podem permetre de perdre.

Per tant, si comprem el concepte de posar TOT al Cloud, encara ens caldran alguns elements locals:

* Switchs per accés dels PCs/Thinclients

* Firewall potent per la connexió de tots els usuaris

* Controlador Wifi per accés sense fils

* 2 Servidors de Active Directory / DNS / DHCP / PXE

* 1 servidor per eina de Thinclients

* 1 servidor per eina de gestió de software i inventaris

* 1 servidor per Single Sign On

* 1 servidor consola d’antivírics.

* 1 servidor d’arxius amb els perfils

* 1 servidor de Single Sign On.

* 1 servidor WSUS

Si consolidem els servidors, serien de tres a quatre servidors físics, o bé posar dos servidors virtuals i una cabina de discs per poder tenir HA, o fins i tot DR (disaster recovery)

Per tant, la opció de “TOT al Cloud”, depenent de la mida de la empresa, es una fal·làcia.

Com tot en el món de les TI, no hi ha solucions úniques. Cal anar adoptant solucions intermitges, aprofitant el millor de cada escenari. Hi ha molt bones solucions al Cloud, però no tot es blanc o negre.

Filed under: Català, cloud , cloud, infraestructura, minima

Fatal error C000003A applying update operation

Avui m’he quedat blanc. Ahir vaig deixar aplicant el service pack 1 de Windows 7 al PC. Al arribar aquest matí, he trobat un missatge d’error molt críptic que posava “Error C0000034 al aplicar actualización 10502 de 158345″.

He reiniciat, i ha tornar a començar per la 1, la 2, etc, fins que als 10 minuts ha arribat a la 10502 i ha tornat a sortir d’error.

He provat tot. El Safe mode, el safe mode amb command prompt, la comanda DISM que apareix en un foro, la comanda WUSA /uninstall, la recuperació des del DVD de Windows, el system restore, el última configuración buena conocida, etc, etc. RES…

Finalment he trobat en un foro uns passos una mica estranys, relacionats amb esborrar un arxiu amb el notepad, etc, però que finalment després de hores ha fet que recuperi el sistema.

També he fet un CHKDSK de la C:, on ha trobat errors.

Poso la URL del foro, per si algú vol mirar-ho més en detall, i apunto aqui els passos resumits, per si em torna a passar.
http://krazy-jan.blogspot.com/2011/03/error-c0000034-al-aplicar-actualizacion.html

Passos:
* Arrencar amb el DVD de Windows 7
* Fer la recuperació
* Cancelar la cerca de problemes
* Anar a les opcions avançades
* Executar la consola de comandes
* Obrir el Notepad
* Editar l’arxiu C:\windows\winsxs\pendings.xml
* Buscar la entrada 00000.cdf-ms (tant se val quants zeros posis, perquè troba la cadena del final)
* Tot i que es molt llarga, aquesta entrada es bàsicament una comanda  <checkpoint/>, un <move amb els camps origen i destí, per tant cal esborrar des de <checkpoint/>    fins al …destination=”\system…..>. Tota la línia que inclou les operacions amb el arxiu 000000000000000.cdf-ms
* Gravar
* Reiniciar

i llestos.

Tanta estona perduda per res. A veure si a algú li serveix …

Filed under: Català , C000003A, windows 7 SP1

Com restablir el Show Desktop del Quick Launch

Al XP o al Windows 2003 hi ha un botó a la part esquerra de baix que minimitza totes les finestres.

Al Windows 2008 R2 l’han col·locat millor, però en aquests sistemes operatius més antics és fàcil que s’acabi esborrant o desapareixi.

Per tal de restablir-lo, només cal obrir un notepad i posar aquestes línies:

[Shell]
Command=2
IconFile=explorer.exe,3
[Taskbar]
Command=ToggleDesktop

Desem l’arxiu com a “Show Desktop.scf”, a la ubicació del Quick Launch:

C:\Documents and Settings\<usuari>\Application Data\Microsoft\Internet Explorer\Quick Launch

Un cop copiat aqui, el veurem a sota l’escriptori per fer-lo servir novament.

Filed under: Català , botó, button, minimize all, quick launch, restablir, show desktop

Descarregar i actualitzar VMWARE Tools a la última versió (sense actualitzar el ESX)

Si volem actualitzar les VMWARE Tools d’una màquina per alguna incompatibilitat, però tenim una versió del ESX antiga, aquestes estan disponibles a la Web de VMWARE.

Potser no podem pujar la versió de ESX per problemes de cost de llicència, o per incompatibilitats amb el VCB, o perquè no tenim servidor per posar un vCenter de 64 bits, però podem pujar les Tools.

No he trobat cap document de VMWARE que digui que això està suportat, però tampoc cap que especifiqui que no està suportat treballar amb unes Tools més noves.

Estan una mica amagades, però les podeu trobar a:

http://packages.vmware.com/tools

Entrant aquí apareix una espècie d’arbre de FTP per poder navegar fins que trobem la versió que necessitem. Un cop baixada la ISO corresponent, la podem instal·lar a la màquina virtual.

Aquesta seria la seqüència per agafar les tools del vSphere 4.1 U1 per una màquina Windows:

 

Filed under: Català, VMWare , descarrega, download, last version, ultima versio, Upgrade, VMWare, vmware tools

Mini-tuning ràpid de SQL server 2005/2008

Per detectar de manera ràpida les consultes que més triguen a executar-se en un servidor sql, podem fer servir aquesta consulta:

Com veure les consultes que més temps triguen a executar-se:

SELECT TOP 5 total_worker_time/execution_count AS [Avg CPU Time], sql_handle, plan_handle,
SUBSTRING(st.text, (qs.statement_start_offset/2)+1,
((CASE qs.statement_end_offset
WHEN -1 THEN DATALENGTH(st.text)
ELSE qs.statement_end_offset
END – qs.statement_start_offset)/2) + 1) AS statement_text
FROM sys.dm_exec_query_stats AS qs
CROSS APPLY sys.dm_exec_sql_text(qs.sql_handle) AS st
ORDER BY total_worker_time/execution_count DESC;

Un cop tenim el sql_handle o el plan_handle, els podem buscar a sys.dm_exec_query_plan:

select * from sys.dm_exec_query_plan(0x0200000085616504B98AC8661121DBC6C7108599AFC0BF5C)
select * from sys.dm_exec_sql_text(0x0200000014260A350D1FD79C3E1096EF15437CE454D7C901)

Podem veure el top de wait_stats aixi:

select * from Sys.dm_os_wait_stats order by waiting_tasks_count desc

i esborrar les estadístiques de rendiment així:

DBCC sqlperf(‘sys.dm_os_wait_stats’, clear)

O identificar el usuari que té més lectures/escriptures o connexions realitzades

select * from sys.dm_exec_connections;

La resta, amb el Peformance monitor, o el Profiler.

Filed under: Català

Problema amb shutdown a servidors Citrix XenApp 6

Recentment ens hem trobat en alguns clients (i fins i tot el nostre propi) que els servidors de Citrix XenApp 6 sobre Windows 2008 R2 no fan correctament els auto shutdown programats.

El sistema es queda amb una pantalla que posa que esta fent shudown, però no acaba mai. Si fem un reinici automàtic a la nit, aquest no arrenca mai.

Per solucionar aquest problema cal posar un hotfix que canvia el arxiu Win32k.sys.

Només cal buscar a l’article que poso més avall, instal·lar el hotfix, i ja funciona correctament. A l’instal·lar-lo ens fa reiniciar, i es torna a penjar, però si forcem el reinici, després ja funciona correctament.

Adjunto l’article.

Remote desktop sessions do not completely exit, and you cannot establish new remote desktop sessions to a computer that is running Windows Server 2008 R2

http://support.microsoft.com/kb/2383928/en-us

Filed under: Català , Citrix, hang, KB2383928, shutdown, xenapp 6

Disk Bootable amb EFI (windows Vista/7/2008)

Si volem crear un disc que sigui bootable amb EFI, com tots els de Windows 2008, Windows 7 o Vista, ho podem fer amb les eines que porta el Windows Vista o 7.

Només cal punxar el USB i obrir, amb permisos d’administrador, el diskpart.

Posem les següents comandes:

diskpart
list disk –> Mirem quin disk es el USB. Això és important per no esborrar cap altre disc erròniament.

Seleccionar USB amb diskpart

select disk 1
clean
create partition primary
select partition 1
active
format fs=NTFS quick
assign
exit

Un cop fet això, ja està preparat per ser bootable. Busquem en algun DVD de Windows Vista/7/2008 el arxiu bootsect.exe, que esta a /BOOT de qualsevol d’aquests CDs.

Aleshores, suposant F: com la unitat flash, posem:

bootsect /nt60 f:

Això ens fa el disc arrencable amb EFI. Ara només cal copiar el contingut de la ISO que tinguem perquè sigui autoarrencable.

Filed under: Català , boot flash usb ISO bootsect diskpart

Reflexions sobre el Cloud

Bé, ja tenim tota la infraestructura al Cloud. Ens hem desfet de tot, i ho tenim en algun lloc que no sabem ben bé on es.

I quines situacions ens podem trobar ara? Aquí us poso un recull de 15.

1) El sistema està caigut i estem parlant amb una teleoperadora de SudAmerica que ens diu que no troba el nostre contracte. Ens recorda a les trucades per temes de telefonia …

2) Ens cau Internet i no podem avisar al servei tècnic. No tenim correu, ni el contracte, ni el telefon …

3) El sistema va lent, i la quota es exactament igual cada mes.

4) Volem presionar per obtenir millor servei a una empresa que esta lluny, és molt més gran que nosaltres, i té uns clients de la mida de Jupiter

5) Demanem per aquell tècnic que ens va atendre l’última vegada i ja ni s’enrecorda de nosaltres (si el trobem)

6) Volem fusionar-nos amb una altra empresa, i no sabem ni com començar

7) Veiem una oferta de Cloud més barat, i no sabem ni com canviar-nos

8 ) Ens pugen la quota i traguem

9) Volem canviar de versió de programari, i no està previst pel cloud

10) Volem canviar d’empresa, i al nostre currículum surt només que coneixem el Cloud

11) L’empresa de Cloud decideix dedicar-se a un altre negoci el mes vinent

12) Vam apostar per una empresa de Cloud local, i després d’una compra tenim els servidors a la india.

13) Veiem al diari a la nostra empresa de Cloud per un atac que ha deixat al descobert dades sensibles

14) Deixem de pagar per problemes econòmics temporals i … ¿que passa?

15) Renoven l’aplicació de … (correu, ERP, CRM, etc) i no ens agrada, no ens acaba de convencer. Què fem?

El Cloud Computing pot ser interessant. Però de moment a mi no em convenç. Una cosa es externalitzar els servidors en un CPD local que tenim a prop, i l’altra confiar les nostres dades a una organització que no sabem ni podem controlar.

Filed under: Català , avantatges, cloud, cloud computing, inconvenients

La veritat sobre VDI

Ja portem alguns projectes de VDI.

Un cop vistos els resultats, es confirma el que ja pensavem: Cal realment VDI? o podem tirar amb la virtualització d’aplicacions de sempre?

Fins ara quan voliem centralitzar les aplicacions perquè s’executin a la part servidor (Server Based Computing), les posavem en un servidor Citrix Metaframe / Presentation Server / XenApp o bé en un servidor de Microsoft Terminal Server / Remote Desktop.

Aleshores els usuaris podien tenir un client lleuger i accedir a les aplicacions remotament, ja sigui via LAN, o via WAN. Les aplicacions estaven centralitzades, i el lloc de treball era independent de les aplicacions i les dades.

Amb el VDI és bàsicament el mateix. El que guanyem és que tenim un escriptori de Windows XP, Vista o Windows 7, i allà estan les aplicacions. Aquestes poden executar-se en el servidor XenApp o Terminal Server tal i com es feia amb la virtualització d’aplicacions, o bé estar instal·lades i executar-se al escriptori virtual.

Si les tenim en un servidor XenApp, realment no guanyem res pel fet de tenir desktop. Només millora la imatge de cara a l’usuari, ja que li es més familiar. Sense l’escriptori VDI, aquestes aplicacions es podrien presentar directament al Thinclient, i serà tot exactament igual, estalviant-nos el VDI.

Si les executem en el desktop virtual, bé perquè siguin incompatibles amb XenApp o Terminal Server, o bé perquè requereixin una màquina dedicada, aleshores si que té sentit. És en aquest aspecte on realment cobra sentit tenir VDI. Es a dir, una aplicació que no pot ser compartida, que no pot ser instal·lada en un servidor d’aplicacions, o alguna aplicació que devori recursos físics.

Però aquest cas no representa el 100% dels usuaris, ni molt menys. I a més, si volem executar les aplicacions al desktop virtual, cal disposar d’un desktop amb més recursos, ja que les aplicacions les executarà en la memoria RAM i a la vCPU. Caldrà dimensionar més aquests aspectes, i per tant, caldrà més màquina per allotjar els mateixos usuaris.

Per tant, com sempre, en això del VDI no hi ha una regla clara. Sempre depen de l’ús que li donin els usuaris. No és el mateix un usuari estandard de Office i una aplicació corporativa, que algú que treballa amb 3D, o algú que treballa amb video o desenvolupant. Cal segmentar el tipus d’usuari i donar-li la tecnologia que necessita. Ni més, ni menys.

VDI és car. És cert que aporta molts benefícis, però és car. Hi ha solucions igual de vàlides que són menys costoses, com la virtualització d’aplicacions amb Citrix XenApp. Posar VDI a tothom té uns costos ocults que ningú explica (o s’explica un cop adquirim el producte de VDI):

* Cal 1Gb de RAM adicional (o 2 per Windows 7) per un desktop que no farem servir pràcticament per a res en la majoria de casos. Si tenim les aplicacions publicades sobre el thinclient directament, ens estalviem la capa de Windows XP o Windows 7, i per tant, menys memoria i accés a disc.

* Cal comprar la llicència VECD (ara VDA) de Microsoft sempre que vulguem accedir des d’un thinclient (110€/usuari i any). Si no comprem aquesta llicència, ESTEM IL·LEGALS, per molt que el comercial ens digui que no). Si accedim des d’un PC amb Software Assurance podem estalviar-la, però si accedim des de casa, iphone o thinclient, CAL PAGAR-LA.

* Cal més rendiment de disc per desplegar els PCs. Cada vegada que algú arriba a la oficina i arrenca el seu VDI, aquest es comença a descarregar via xarxa. Si molts usuaris entren a la mateixa hora, es pot produïr un coll d’ampolla en el rendiment de disc. Cal dimensionar correctament aquest aspecte.

Un cop vist que no tothom requereix un escriptori virtual VDI, cal segmentar els usuaris. Per mi, la segmentació seria d’aquesta forma:

GRUP 1: Usuaris “normals” que necessiten Office, l’aplicació corporativa, el Correu i el navegador d’Internet.

GRUP 2: Usuaris que a més de les aplicacions del GRUP 1, necessiten aplicacions no compatibles en molts casos amb multiusuari (Contaplus, Logic, A3 Software …), o aplicacions específiques de desenvolupament, etc. O bé usuaris que per les seves funcions (VIPS, usuaris mobils) requereixen un PC de gamma alta o portàtil i volen tenir un escriptori corporatiu dedicat.

GRUP 3: Usuaris que requereixen molta potència gràfica, o bé molta potència de càlcul, i també les apps del Grup 1. També poden ser usuaris d’altres plataformes, com Linux, Mac, etc.

A continuació mostro les característiques de cadascun dels grups, amb els percentatges habituals (sempre depenent de la companyia):

GRUP 1. 80 % del usuaris. Només cal un thinclient en la part usuari, i un servidor XenApp o Terminal Server en la part servidora. Allà estaran les aplicacions, els arxius, etc. També poden tenir accés remot, o estar en una delegació.

GRUP 2. 10% dels usuaris. Aquests usuaris tindran un PC físic o un portàtil, i accediran a un escriptori virtual VDI on estaran les aplicacions específiques. Aquest escriptori tindrà accés a les aplicacions del GRUP 1 executades remotament, tot i que serà transparent per l’usuari. Els usuaris només veuran que es connecten a un escriptori remot amb aplicacions.

GRUP 3. 10% usuaris. Aquests usuaris utilitzen Autocad, Microstation, etc i no poden tenir un PC virtual, ja que les capacitats gràfiques de les màquines virtuals son reduïdes. Aquests usuaris tindran un thinclient que connectarà directament amb un PC físic situat al CPD. Aquest PC estarà al rack en format Blade (els PCs es connecten un al costat de l’altre en un xassis dins del rack del CPD) i es connectarà mitjançant el protocol HDX de Citrix contra el thinclient. El rendiment és suficientment bo com per treballar amb AutoCAD, Microstation, etc. A més, tindrà accés a les aplicacions del GRUP 1 de la mateixa manera que els altres dos. Així la informació no viatja, podem tenir delegacions remotes, i sempre treballarem amb els PCs del CPD.

Amb aquest articles volia indicar que no tothom necessita VDI. Que cal estudiar bé els casos, i triar la opció més adeqüada per a cada grup d’usuaris. I que en la majoria dels casos l’accés a través de la virtualització d’aplicacions tradicional XenApp o Terminal Server ens dona la mateixa funcionalitat amb molta menys infraestructura.

Filed under: Català, Citrix, xendesktop , vdi xendesktop xenapp citrix

Projectes de TI amb productes gratis

Per tal de superar la crisi, us proposo alguns productes que poden ajudar-nos a millorar la nostra infraestructura de manera significativa.

Podem donar serveis de accés remot, de consolidació de servidors, de còpia de seguretat de màquines, etc. I tot amb productes que donen una funcionalitat gratuïta d’entrada. Si volem ampliar les característiques, aleshores cal adquirir la llicència, però podem arrencar una primera fase sense invertir res.

Com ja sabeu, no sóc molt amant del programari lliure. Crec que si algú dedica esforç a fer una cosa ha de ser recompensat. I no trobo just que una empresa que es dedica a fer programari, amb uns treballadors que viuen d’això, no pugui tenir guanys perquè algú decideix regalar el seu esforç a canvi de res i faci una competencia deslleial. I crec sincerament que a la llarga el programari lliure és més car, en tots els sentits.

Per tant, els productes que mostro són liders en el seu mercat, però el fabricant per tal de potenciar el seu producte ha decidit donar una versió retallada com a primer pas.

Virtualització de servidor

Podem introduïr la virtualització en la nostra xarxa, a cost zero. Això ens permet diverses característiques:

• Podem posar diverses màquines virtuals dins de la mateixa màquina, aprofitant la CPU entre totes les màquines virtuals. La mitjana de CPU usada en els servidors físics és del 10%. Per tant, podem posar més màquines virtuals dins del mateix servidor.
• Podem superar el límit de 4Gb dels sistemes de 32 bits. Podem posar una màquina amb 8 Gb, on hi hagi dues màquines virtuals de 4Gb.
• Podem canviar el hardware d’una màquina antiga que requereixi un sistema operatiu antic, o que calgui una intervenció costosa d’un proveïdor que potser ja no existeix. Simplement virtualitzem la màquina antiga en una màquina nova, i ja tenim un maquinari estable i fiable.
• Podem tenir alta disponibilitat. Al ser les màquines virtuals independents del maquinari, al fallar una màquina física, podem executar la màquina virtual en un altre maquinari qualsevol.
• Podem tenir recuperació de desastres. Podem dedicar les màquines antigues a executar les màquines virtuals en cas de desastre del CPD principal.
• etc.

Els productes que presento serveixen per virtualitzar. Alguns són bons en una cosa, i els altres en una altra. El primer i líder és VMWARE ESX, ara per ara, però seguit de prop per Citrix XenServer. El de Microsoft no està tant madurat, però al venir inclòs amb Windows 2008, té molt futur.

• Microsoft Hyper-V Server
  • Aquest és un producte diferent del Windows 2008 Hyper-V. Al posar “Server” Microsoft ha volgut distingir-ho de la versió de Windows de pagament. Aquesta és gratuïta.
  • Avantatges: Incorpora Alta disponibilitat. Permet executar una màquina en un altre servidor en cas de caiguda. Ens cal una cabina de discs compartits, però no cal pagar pel programari. Permet moure màquines entre servidors en calent, sense aturar-les.
• VMWARE ESXi
  • És la versió gratuita del seu producte de virtualització de servidors VMWARE ESX.
  • Avantatges: Té un convertidor de físic a virtual molt potent. Té molts productes de tercers, alguns gratuïts, que s’integren. És el producte més estés per ara.
• Citrix XenServer
  • Es el servidor de virtualització de Citrix. Segons els últims estudis és igual de ràpid, estable i competent que el seu competidor VMWARE.
  • Avantatges: Es un producte complet. Porta consola de gestió integrada gratuïta. Permet moure màquines entre servidors en calent, sense aturar-les. 

Virtualització d’escriptori

 Un cop mostrada la virtualització de servidor, també hi ha productes que ens permeten de forma gratuïta fer la virtualització d’escriptori.

En aquest cas només hi ha un fabricant que mostri el seu producte gratuït. Aquest es Citrix XenDesktop Express.

El que ens permet fer aquest producte en la seva versió gratuïta és disposar de 10 escriptoris, ja siguin virtuals o físics, i connectar-nos a ells 4 usuaris simultanis.

Això ens permet accedir al nostre PC físic de sobre la taula de la oficina des de qualsevol aparell. Citrix utilitza el seu protocol estrella ICA per fer la connexió. Això ens permet per una banda utilitzar dispositius molt diferents, com un iPhone, un iPad, un SmartPhone, un Mac, un Linux, etc., i per altra banda permet utilitzar línies de comunicacions amb poc ample de banda, com RDSI, GPRS, etc.

A més d’accedir, podem punxar un USB al PC local i veure’l al PC remot. O podem enviar a imprimir un document a la impressora de casa. O podem treballar amb eines 3D gràcies a la tecnologia HDX. I tot això a 0€.

Només ens cal un servidor Windows 2003 amb el Xendesktop 4 Express, i instal·lar el agent als escriptoris que necessitem.

Acces remot securitzat

Un cop tenim els escriptoris securitzats estaria bé poder accedir a ells des de l’exterior de la xarxa de manera segura. Citrix proporciona un produte gratuït per poder accedir. Aquest producte anomenat Access Gateway  fins ara era un appliance de maquinari, però han alliberat la versió VPX, que és una màquina virtual. I a més han tret la versió express, que permet accedir durant 12 mesos a 5 usuaris simultanis.

El Access Gateway VPX permet accedir al nostre Xendesktop des de qualsevol dispositiu o connexió de manera segura, ja que s’ubica a la DMZ. El podem executar en un servidor XenServer, tot i que hi ha una versió tech preview per VMWARE.

Optimització d’ample de banda

Si volem accedir als escriptoris però no tenim prou ample de banda, podem utilitzar també un balancejador i optmitzador, també gratuït durant 12 mesos.

Aquest producte és el Branch Repeater VPX Express. Podem posar un balancejador a la central, i un balancejador a la delegació. O bé 5 clients instal·lats als dispositius client. La llicència gratuïta ens permet balancejar 512kbps, 10 connexions i 5 clients instal·lats en els PCs remots.

Resum

Com a conclusió, podem dir que podem arrencar projectes de virtualització i d’escriptori remot amb productes líders al mercat i de manera gratuïta. Més endavant ja decidirem si val la pena adquirir les llicències per les funcionalitats completes.

Filed under: Català