Últimament veiem en els medis una guerra declarada entre els seguidors de VMWARE i els seguidors de Citrix en el que refereix a VDI. Els que són partidaris d’un fabricant, critiquen a l’altre, i viceversa.
Per començar, anem a explicar en què consisteix el VDI que tant s’està comentat últimament, per qui no ho conegui. VDI tracta de mostrar un escriptori virtual per als usuaris. Aquest escriptori s’executa de manera centralitzada al CPD de la companyia, i els usuaris utilitzen un PC o un thinclient pràcticament sense configuració per connectar-se a aquesta màquina, des de qualsevol ubicació.
Aquesta filosofia crea els següents avantantges:
* No cal mantenir els PCs dels usuaris: no cal instal·lar aplicacions, no cal posar antivirus, no cal un maquinari potent que cal renovar cada 3/4 anys, etc
* Els PC estan al CPD. No hi ha pérdua d’informació. La informació no viatja. Només viatgen els trocets de pantalla que s’han modificat i s’envien el teclat i el mouse.
* Podem accedir al nostre PC des de qualsevol lloc. Des de l’oficina, de casa, de casa del client, etc.
* Al ser un PC virtual, aquest no té problemes de maquinari. Si el servidor físic que l’executa falla, es torna a arrencar en un altre i seguim treballant.
Clar que no tot són avantatges:
* Ens cal un protocol eficient per mostrar-nos la pantalla remota en el nostre dispositiu. Eficient en ample de banda, i eficient en velocitat de refresc. El usuari no ha de notar que es troba en un PC remot. No ha de ser incòmode.
* Cal garantir coses bàsiques que tenim en el nostre PC: imprimir, connectar un USB, que sigui fàcil d’accedir
* Queden mermades les característiques multimèdia en general: Videos, audio, aplicacions 3D (autocad, microstation, jocs …)
* Necessitem servidors per fer córrer aquests PCs virtuals. Si aquests estan amb Windows XP o Windows Vista, necessitaran 512 o 1Gb de RAM com a mínim. Si tenim un servidor amb 16Gb de RAM, tindrem un màxim de 15 màquines en el servidor, i el maquinari de servidor no barat.
* L’increment de cost de les llicències. Necessitem una llicència per la màquina virtual, una altra per la màquina física, i una altra de virtualització pel servidor físic.
* Cal instal·lar les màquines virtuals i personalitzar-les per a cada usuari. El que no pot ser és que un dia entrem en una màquina, gravem una icona en l’escriptori i al dia següent ja no hi sigui. Aleshores no el veuriem com el nostre PC.
* Els PCs dels usuaris s’apaguen, però els servidors de PCs no. Això és un cost per al CPD adicional en electricitat.
* Ens cal un component (anomenat broker) que ens garanteixi la connexió a la nostra màquina, segons uns paràmetres de seguretat preestablerts. Aquest component ens ha d’entregar sempre el nostres escriptori segons el usuari que siguem.
Aquests desaventatges han estat superats amb més o menys gràcia pels fabricants. Microsoft també s’ha apuntat a la virtualització d’escriptoris, però amb una aproximació diferent, que encara queda lluny del que ens proposen els dos fabricants que comento.
Com que aquest és un mon molt canviant, i no voldria que cap seguidor d’VMWARE m’acuses de dir coses falses, el que faré es descriure el que jo crec que és el millor escenari actualment.
Anem a veure els productes:
VMWARE VI3.5 –> Plataforma de virtualització. La plataforma de Citrix encara no està prou provada i consolidada com per ser vàlida per entorns d’alta disponibilitat. Està clar que la tecnologia funciona, i és una bona èina de virtualització, però el ventall de productes que acompanyen a VMWARE i les tecnologies associades (a part de la pròpia virtualització), ens garanteixen un millor entorn més fiable i robust.
Citrix XenApp 5.0 –> Aquest producte ja incorpora des de fa molts anys (pot fer 10 tranquil·lament) moltes de les avantatges que avui trobem tant novedoses en el VDI. Al final de l’article faré un resum de les principals. El seu component estrella clau és el veterà protocol ICA. Les avantatges d’aquest producte són que ens permet publicar aplicacions als clients, i aquestes aplicacions s’executen en un servidor de Windows 2008. Així, podem tenir fins a 75 usuaris simultanis en un servidor mitjanet, fent servir el Office, i no cal que tinguem 75 PCs aixecats. Per als usuaris que necessitin més accés a la seva màquina (desenvolupadors, CAD, departament de TI, etc), els hi entregarem un escriptori amb el següent producte: XenDesktop.
Citrix XenDesktop 3.0 –> El producte VDI de Citrix. Citrix ja ha deixat de ser una companyia mono-producte de fa temps. El producte XenDesktop ens proporciona un broker molt bó i sobretot el que ens proporciona és l’accés via ICA al nostre escriptori. Cal dir que el protocol ICA està a anys llum de qualsevol altre protocol, ja sigui el VNC, RDP, o les modificacions del RDP que incorpora VMWARE. Aquest producte ens permet connectar contra màquines físiques, virtuals o generades en temps real mitjançant el Citrix Provisioning.
Citrix Provisioning –> Aquest producte permet arrencar i generar en temps real una màquina que consta dels següents elements:
- Sistema operatiu pelat: XP o Vista. Com és pelat, sense aplicacions, podem posar 256 o 512mb de RAM. Això ens permet moltes més màquines per servidor.
- Aplicacions via XenApp. Aquestes aplicacions s’executaran en el servidor d’aplicacions. Per tant, no carreguen el desktop.
- Perfil de l’usuari. El usuari rebrà el seu perfíl, independentment d’on es trobi. Això inclou el accés als seus documents, via Mis Documentos. Sempre que és connecti, tindrà els seus arxius.
Aixi, amb el Citrix Provisioning, garantim un pool de PCs disponibles per treballar als usuaris. Com les aplicacions venen del XenApp, mai cal reinstal·lar-les, ni esperar a que s’instal·lin. Sempre estaran actualitzades, perquè només caldrà reinstal·lar-les una vegada i prou.
I per la gent que tingui necessitats específiques, doncs li presentem sempre la mateixa màquina. Una màquina on es trobarà instal·lat el seu software, que li haurem instal·lat mitjançant el provisioning.
El tema impressió, connexió de USB, connexió a unitats físiques del client, audio remot, microfon remot, etc, està més que resolt des de fa anys mitjançant el protocol ICA. Res d’enviar-se PDFs del PC virtual al PC físic, ni invents d’aquest tipus.
El tema de broker es resol mitjançant el Web Interface de Citrix. Una aplicació Web madura (està en la versió 5.11) que permet publicar les aplicacions conjuntament amb els desktops. Així, si volem obrir el Outlook, el podem obrir. I si volem accedir al nostre escriptori, i obrir el Outlook, doncs també. També cal dir que mitjançant streaming, podem “baixar-nos” els programes o els desktops per executar-los quan no tinguem Internet.
El tema ample de banda el soluciona el protocol ICA. Amb una connexió de 5-10kpbs tenim més que suficient, això fa que que un obsolet RTC o un GPRS/3G funcioni perfectament.
I també queda resolt el tema de la connexió, ja que no cal ni VPNs, ni deixar les màquines crítiques obertes a Internet perquè un graciós ens les tombi. Podem posar la passarel·la Access Gateway, o la gratuïta Secure Gateway a la DMZ, i ens permet accedir de manera segura mitjançant el port HTTPS/443. Només obrim un port contra una màquina en la DMZ, i ja funciona.
I per poder accedir al nostre PC, només cal accedir a una URL d’Internet. Si no tenim el client de Citrix instal·lat, podem executar un ActiveX, i si no és un PC amb Windows, podem fer servir el client Java. O bé podem instal·lar el client en un altra platarforma suportada, que són moltes.
Així doncs la meva recomanació és VMWARE + Citrix XenDesktop + XenApp, sens dubte.
Aquest escenari el tinc muntat i funcionant. El rendiment és exepcional. Tot i això, encara no he pogut experimentar (he vist demos, però no he pogut “tocar”) un entorn pur VMWARE VDI d’aquests del “Virtual Storm”. No se si algú ha tingut la paciència d’arribar fins aquí, però si ho ha fet i té un entorn accessible des d’Internet, m’agraria poder provar-ho, però pel que he vist dubto que millori la experiència de l’usuari
Escenari ideal
No hi ha una tecnologia ideal i definitiva. No és tot blanc, ni tot negre. Ni tot VMWARE, ni tot Citrix. Jo crec que el escenari ideal és el següent:
- Virtualització de VMWARE. Entorn SAN amb VI 3.5 Enterprise. HA + Vmotion.
- Entorn Thinclient amb client ICA per usuaris fixes.
- Portàtils amb aplicacions via XenApp per streaming. Accés al VDI offline.
- XenApp amb Office instal·lat + Client aplicacions ERP.
- Usuaris:
- Usuaris generals (administratius, comercials, etc): Accés a aplicacions publicades via XenApp a l’escriptori: Word, Excel, Outlook, client Notes, client SAP, Navision, A3, LogicWin, etc.
- Usuaris amb necessitats específiques (departament de TI, desenvolupadors): Thinclient contra XenDesktop + Provisioning. Escriptori amb aplicacions específiques + aplicacions generals via XenApp. Molts usuaris per servidor.
- Usuaris amb necessitats de maquinari especial (Autocad, Microstation): Connexió XenDesktop contra workstation enrackada al CPD via ICA. Un usuari per màquina. Màquines clonades amb sistema tradicional. Aplicacions generals via XenApp.
Aquesta opció permet estalviar costos en servidors. No cal posar un PC virtual a un PC que només fa servir l’Office i el correu. Ens hi caben 75 o més usuaris en un sol servidor amb XenApp.
Si algú té alguna cosa a aportar, o a discrepar, l’animo a que ho faci.
ANNEX: XenApp (ex Presentation Server, ex Metaframe, ex Winframe)
Citrix és una empresa que va idear un sistema de tornar als antics entorns Mainframe, on els càlculs es realitzaven en un servidor centralitzat, i els terminals remots només servien per mostrar la informació. Així les dades es trobaven centralitzades, millorant la seguretat, les copies, etc.
Així, el XenApp permet executar les aplicacions en un servidor, i veure les pantalles en el nostre dispositiu remotament, sigui quin sigui el dispositiu, i sigui quina sigui la connexió que tinguem.
Aquest producte funcionava sobre Windows NT 3.51, i s’anomenava WinFrame. Amb l’arribada de Windows NT 4.0, Microsoft va llicenciar aquesta tecnologia, incorporant una petita part només, i la va anomenar Terminal Server. Citrix al seu torn, va treure el Metaframe. Superava en profunditat de colors, velocitat, ample de banda, gestió d’impressores, el concepte de granja, la publicació d’aplicacions i no escriptori, etc. (el concepte de granja vol dir que podem tenir 2 o més servidors servint aplicacions, i el propi Citrix s’encarrega de fer el balanceig entre tots ells).
A partir d’aquí, Microsoft sempre ha anat incorporant les característiques de Citrix en el seu Terminal Server, però Citrix sempre va una versió o dues per endavant. Aquest és el acord que tenen i que van renovant.
L’èxit de Citrix Metaframe, després Presentation Server i ara XenApp, està basat amb el protocol ICA. Aquest protocol encapsula mitjançant diversos canals ICA les funcionalitats: les dades de video, les dades de teclat, les dades de mouse, el audio, el portapapers, el scanner, la redirecció de ports, etc. Aquest protocol supera ampliament el VNC, el RDP, i tots els que s’estan presentant actualment per VDI. Són molts anys d’experiència de Citrix en aquest aspecte, que els hi proporciona una avantatja evident, que tot i que va sent retallada mica a mica, encara és molt significativa.
Amb aquest protocol podem publicar una aplicació, per exemple el Word, i fer-la apareixer en el escriptori remot de qualsevol dispositiu: Un MAC, un Linux, un PC, un thinclient, una PDA, un Unix, etc. D’aquesta manera, podem tenir una estació de treball de la mena que sigui, però garantir que seguirem treballant amb les aplicacions corporatives. I podem tenir molts i molts usuaris corrent aquesta aplicació en el mateix servidor, estalviant en costos. I el dia que surti el Word 2010, doncs només cal instal·lar-lo una vegada en el servidor, i ja tots els 50 o 75 usuaris el tenen instal·lat. Així de fàcil.
Així, tot i que sembla que molta gent intenta fer veure que no, el fet de tenir 50 o 75 usuaris en un servidor de Citrix permet realment abaratir costos, ja que, posem-m’ho aqui clar: EL VDI NO ES BARATO. I per als usuaris que no tinguin prou amb XenApp, doncs se li publica el escriptori amb XenDesktop.
