Per aquells que no ho sapigueu, el Windows 2008 Hyper-V es una capa de virtualització que aporta el Windows 2008 Server, en la seva versió de x64.
A l’activar el rol de Hyper-V, el servidor es reinicia, i la instal·lació física que disposavem passar a ser una màquina virtual que corre per sobre del Hyper-V.
Ara mateix, s’entrega una versió Beta del Hyper-V. Està previst que el dia 8 de Juliol a través del Windows Update s’entregui la nova versió ja lliure de fallos.
El Windows 2008 ja incorpora el Hyper-V de manera estandard, en totes les versions. Tot i això, pels que no ho hagin de fer servir, hi ha una versió “without Hyper-V” que és més econòmica (uns 10€ !!!).
Hi ha 3 versións del Windows 2008 Hyper-V:
- Standard. Permet instal·lar una màquina física i una virtual.
- Enterprise. Permet instal·lar una màquina física i 4 virtuals
- Datacenter. Permet instal·lar una màquina física amb 1 CPU i maquines virtuals ilimitades. Per les altres CPUs, cal comprar més llicències. Podem posar totes les màquines virtuals que vulguem.
Cal dir que aquestes màquines virtuals poden ser qualsevol versió de Windows, ja sigui el 2008, el 2003 o el 2000. Si volem posar Linux, hi ha prevista una interoperabilitat amb la tecnologia Hypervisor de Citrix XenServer.
Aleshores, a partir del dia 8 de Juliol tindrem 3 versions de virtualització comercials més o menys fiables:
- VMWARE Virtual Infrastructure
- XenServer
- Microsoft Hyper-V
A veure qui s’endú el gat a l’aigua. De moment, segons el meu punt de vista, el que té la solució més completa d’extrem a extrem, és Citrix, tot i que Microsoft o VMWARE estan intentant cubrir tots els aspectes de la virtualització.
Aquests aspectes són:
- Virtualització de servidor. Tots cumpleixen això. És la típica consolidació de servidors. Hi ha dos aproximacions, la del Hypervisor prim, on els drivers resideixen en una màquina virtual “pare” i el hypervisor només fa les funcions de virtualització, molt properes al hardware (la de Microsoft o la de Citrix), i després la de VMWARE, on el hypervisor conté tots els drivers i els serveis de virtualització.
- Virtualització d’Aplicacions. Aquí tenim dues tecnologies.
- La de Streaming d’aplicatius, on Citrix amb el Streaming i Microsoft amb SoftGrid tenen una bona solució. Aquesta consisteix en empaquetar les aplicacions en un únic arxiu que es baixa al PC. L’aplicatiu pensa que disposa d’una unitat C: i d’un registre per ell, però realment és una simulació, i l’aplicació no es troba instal·lada al PC client, sinó que està virtualitzada i es baixa a mida que es requerida.
- La virtualització d’aplicacions SBC de Terminal Server de Microsoft o Presentation Server de Citrix(ara anomenat XenApp). Tots coneixem aquesta tecnologia. Multiples usuaris en una única màquina (uns 50-100 per servidor). Només es transmeten els “pantallassos” del servidor al client, i el mouse i el teclat del client al servidor.
- Virtualització de Escriptori (VDI o Virtual Desktop Infrastructure). Aquesta consisteix en virtualitzar el lloc de treball. És agafar els PCs i portar-los al DataCenter. Després utilitzant un distribuïdor de escritoris (broker), els usuaris es connecten des d’un equip lleuger contra el seu PC, tenint-lo sempre disponible, i el que és més important, centralitzat. Aquesta tecnologia permet que amb una unica imatge de PC de només lectura, poguem executar múltiples màquines virtuals per múltiples usuaris.
VMWARE està fent molts esforços amb el tema de VDI, però ara per ara li falta un broker que funcioni decentment, i sobretot, un protocol d’accés remot que estigui a l’alçada, ja que el VNC o el RDP no tenen ni punt de comparació amb el robust, fiable i super-comprimit ICA de Citrix. Microsoft té acords per usar el broker de Citrix, i VMWARE el va començar a utilitzar al principi (amb el Citrix Desktop Server 1.0, fins que Citrix va comprar a Xen Source i va treure el XenServer, deixant de suportar VMWARE. Ara per ara no té cap solució integrada.
Citrix té la seva solució integrada en el conegut Web Interface. Un usuari es connecta a una pàgina Web, i segons els permisos que tingui o segons qui sigui, podrà executar aplicacions en el servidor, baixar-se aplicacions via streaming o bé connectar-se al seu PC. Tot des del mateix interface, sense marejar-lo. I seguint la màxima de Citrix: des qualsevol lloc, amb qualsevol dispositiu i amb qualsevol tipus de comunicació.
Com a resum, crec que no hi ha una solució única de virtualització que sigui determinant. Per als servidors posarem la de servidor. Per les aplicacions, depèn. Als administratius potser ens interessa més posar un servidor XenApp amb el Office, i l’aplicació corporativa. Per als de CAD o els desenvolupadors, un VDI, i per la gent que viatja amb el PC a lloc sense connexió, doncs el streaming. No hi ha una solució “bona”, sinó que cal adaptar-se segons les necessitats.
I cal dimensionar-ho bé, perquè si posem tota la empresa amb VDI, caldrà tenir en compte que es pot produïr un coll d’ampolla si no s’optimitzen les comunicacions (a no ser que posem Citrix XenApp, clar). Amb el VDI, necessitem 512Mb de RAM per màquina mínim, cosa que amb XenApp podem tenir més de 50 usuaris en un servidor de 4Gb de RAM usant el Office.
Ara per ara, per mi la solució més estesa i amb més fiabilitat és la d’VMWARE. La més completa és la de Citrix i la que té molt a dir (sobretot pel preu i pels acords que està arribant amb Citrix) és la Hyper-V de Microsoft.
El temps dirà …
