Vaig a comentar un servei que cada dia és més necessari: la monitorització remota.
Cada dia més, les empreses tenen més presència a Internet. I no parlo només de la pàgina Web, més o menys actualitzada, que ja tothom té a Internet, sinó que parlo dels serveis que s’ofereixen a Internet. Dels serveis que oferim a fora del nostre Firewall.
Està clar que amb els productes de monitorització interns podem revisar l’estat dels nostres servidors. Podem veure l’estat de tots els serveis, el trànsit de la xarxa, la ocupació d’una boca de switch, l’espai en disc de tots els servidors, el trànsit que travessa el nostre firewall, etc.
Però com sabem que estem visibles des d’Internet? Com podem respondre al típic usuari que diu “fa estona que no entra mail, perquè sempre m’arriba el tal i no el tinc!”.
Com exemple, podem saber que el nostre servidor de correu està acceptant mail, perquè el servei està aixecat, perquè la sonda SMTP respon correctament, etc, però no podrem saber si:
- La línia ha caigut
- El firewall no està acceptant connexions per un atac
- El Firewall està saturat
- S’ha desconfigurat una VLAN de la DMZ
- Falla el port del switch del firewall
- El proveïdor d’Internet ens ha tallat el port 25
- etc, etc, etc (molts etc).
També ens pot interessar saber quan hi ha hagut un tall. Podem pensar que la nostra pàgina web sempre està allà, esperant que algú es connecti. Però sabem realment quant de temps està aixecada? Sabem quans ms triga a respondre? Sabem si ens ha caigut el DNS on està el nostre registre www?
Els serveis de monitorització remota ens ofereixen informes periòdics detallats de cadascun dels sensors. Allà podem veure si hi ha hagut caigudes. Podem veure quan triga a respondre la nostra pàgina web, podem veure si no entra correu perquè no som visibles, etc.
Per poder disposar de tota aquesta informació necessitem 3 coses:
- Un software de monitorització
- Un servidor que no falli
- Una línia que no falli
- Un manteniment adeqüat
El primer element és fàcil de aconseguir. N’hi ha de més cars i de més senzills. Però es fàcil d’aconseguir. Recomano el PAESSLER PRTG, que ja he parlat en alguna ocasió i que distribuïm a Interwor T-SIC. Hi ha eines gratuïtes, clar, però costa molt de afegir nous sensors, obtenir informes, crear alarmes, etc.
El segon element, també es pot aconseguir. Podem tenir un servidor en cluster, o bé utilitzar un element de Alta disponibilitat (HA) de virtualització, com VMWare, XenServer o Hyper-V. Tot i que el millor seria VMWARE, per muntar un servidor independent de monitortizació recomanaria el XenServer 5.0, que es pot baixar de manera gratuïta aquí (cal registrar-se, però es gratuït).
Respecte al tercer element, el millor és utilitzar un CPD allotjat en un ISP. D’aquesta manera podem garantir el ample de banda del servidor. En un ISP és molt més difícil quedar-se sense línia. Aquí no recomano cap, ja que dependrà de cada ubicació.
I el quart element, requereix disposar d’un sistema flexible que ens permeti afegir nous elements, crear informes, definir les alarmes, enviar SMS o alarmes en cas de problemes, etc.
Els sensors que caldria posar dependrien de cada empresa. Un que estarà segur serà l’entrada de correu electrònic, encara que una llista més o menys completa podria ser:
- SMTP
- VPN
- VPN-SSL
- Connexió Web Interface Citrix (XenApp o XenDesktop)
- OWA (Outlook Web Access)
- Server Blackberry
- WWW
- DNS
- Extranet
- Connexions de delegacions
De mitjana, serien uns 10 sensors.Caldria definir alarmes per els events més importants. En el cas de caiguda del servidor de correu, caldria buscar algun mètode d’avís alternatiu, com per exemple els SMS, els avisos del messenger, etc.
Crec que la monitorització remota és un valor afegit que no podem retallar de la nostra infraestructura. Podeu veure un exemple amb la nostra infraestructura a http://www.interwor T-SIC.com