Accés a l’Outlook mitjançant un programa

A vegades volem accedir al Outlook mitjançant un programa. Des de Outlook 2000, el MAPI té el seu propi gestor de seguretat, i aleshores ens apareix un missatge preguntant-nos si volem permetre l’accés a l’Outlook, si volem enviar un missatge o si volem accedir a la llibreta d’adreces.

Per evitar aquest molest missatge, que també apareix en el cas de connectar una PDA amb ActiveSync, podem fer dues coses:
1) Accedir correctament al Outlook, segons es recomana aquí:

Building Applications with Microsoft Outlook Version 2002

Chapter 11: Using Visual Basic, VBA, or VBScript with Outlook

http://msdn.microsoft.com/en-us/library/aa155615(office.10).aspx
2) Fer trampa.

Microsoft diu que aquest missatge no es pot saltar, en aquest article:

A program is trying to access e-mail addresses you have stored in Outlook
http://office.microsoft.com/en-us/outlook/HA011127891033.aspx

Però he trobat un programet que si que ho fa. Aquest intercepta les crides externes i mostra un missatge més complet, on podem denegar la connexió (si es un virus) o bé autoritzar-la, i fer-ho per sempre. Així no ens mostrarà el molest missatge mai més.

Aquest software es diu

Advanced Security for Outlook

Current version: 1.43

i es troba a:
http://www.mapilab.com/outlook/security/

Perquè funcioni cal tenir instal·lat el CDO (collaboration data objects) 1.2.1. Aquest ja no s’instal·la per defecte en la versió 2007, sinó que cal fer-ho expressament.
Si ja tenim instal·lat Outlook, ho podem descarregar de:

Collaboration Data Objects, version 1.2.1
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=2714320d-c997-4de1-986f-24f081725d36&displaylang=en

Microsoft Exchange Server Error Code Look-up

Hi ha una aplicació de Microsoft que té llistats tots els codis d’error que poden apareixer als sistemes operatius Windows.

També s’han afegit els errors d’Exchange.

Microsoft Exchange Server Error Code Look-up

An I/O operation initiated by the Registry failed unrecoverably: error 333

Aquest error tant lleig apareix en alguns servidors Windows 2003 amb el SP1 o el SP2, i tenint instal·lats els serveis de RIS (Remote Installation Service).

El error és aquest:

Event Type: Error
Event Source: Application Popup
Event Category: None
Event ID: 333
Date: date
Time: time
User: N/A
Computer: computer name
Description: An I/O operation initiated by the Registry failed unrecoverably. The Registry could not read in, or write out, or flush, one of the files that contain the system’s image of the Registry.

Event Type: Error
Event Source: Application Popup
Event Category: Srv
Event ID: 2019
Date: date
Time: time
User: N/A
Computer: computer name
Description: The server was unable to allocate from the system nonpaged pool because the pool was empty.

Es degut a un memory leak (un problema de alliberament de memoria) del driver sis.sys.

Cal aplicar el hotfix que trobem aqui:

A nonpaged pool memory leak may occur on a Windows Server 2003-based computer when the Single Instance Storage driver (Sis.sys) processes an alternative stream

NOTA: també he trobat articles que es refereixen a altres causes, per exemple en un driver de les printers HP Laserjet:

System hangs or crashes on a Windows Server 2003 based computer that has HP LaserJet Printers installed

Crear enllaços simbòlics a Windows amb NTFS (Symbolic Link)

Des de Windows 2000 es poden crear enllaços simbòlics a objectes de NTFS. Aquests enllaços es comporten com els symbolic links de tota la vida a Unix (els creats amb el ln)

L’únic problema és que Microsoft no proporciona de sèrie les comandes per crear-los. Però per sort tenim diverses alternatives.

Kit de recursos de Windows 2000: linkd / delrp

CD de Windows: mountvol

Podem veure com s’utilitzen aquestes comandes aquí:

Cómo crear y manipular puntos de unión de NTFS

I després tenim la comanda del arxi-conegut Marc Russinovich, Junction 1.05

Ho podem trobar (al technet) en aquesta adreça:

http://technet.microsoft.com/en-us/sysinternals/bb896768.aspx

Windows 2008 Hyper-V i altres

Per aquells que no ho sapigueu, el Windows 2008 Hyper-V es una capa de virtualització que aporta el Windows 2008 Server, en la seva versió de x64.

A l’activar el rol de Hyper-V, el servidor es reinicia, i la instal·lació física que disposavem passar a ser una màquina virtual que corre per sobre del Hyper-V.

Ara mateix, s’entrega una versió Beta del Hyper-V. Està previst que el dia 8 de Juliol a través del Windows Update s’entregui la nova versió ja lliure de fallos.

El Windows 2008 ja incorpora el Hyper-V de manera estandard, en totes les versions. Tot i això, pels que no ho hagin de fer servir, hi ha una versió “without Hyper-V” que és més econòmica (uns 10€ !!!).

Hi ha 3 versións del Windows 2008 Hyper-V:

- Standard. Permet instal·lar una màquina física i una virtual.

- Enterprise. Permet instal·lar una màquina física i 4 virtuals

- Datacenter. Permet instal·lar una màquina física amb 1 CPU i maquines virtuals ilimitades. Per les altres CPUs, cal comprar més llicències. Podem posar totes les màquines virtuals que vulguem.

Cal dir que aquestes màquines virtuals poden ser qualsevol versió de Windows, ja sigui el 2008, el 2003 o el 2000. Si volem posar Linux, hi ha prevista una interoperabilitat amb la tecnologia Hypervisor de Citrix XenServer.

Aleshores, a partir del dia 8 de Juliol tindrem 3 versions de virtualització comercials més o menys fiables:

- VMWARE Virtual Infrastructure

- XenServer

- Microsoft Hyper-V

A veure qui s’endú el gat a l’aigua. De moment, segons el meu punt de vista, el que té la solució més completa d’extrem a extrem, és Citrix, tot i que Microsoft o VMWARE estan intentant cubrir tots els aspectes de la virtualització.

Aquests aspectes són:

- Virtualització de servidor. Tots cumpleixen això. És la típica consolidació de servidors. Hi ha dos aproximacions, la del Hypervisor prim, on els drivers resideixen en una màquina virtual “pare” i el hypervisor només fa les funcions de virtualització, molt properes al hardware (la de Microsoft o la de Citrix), i després la de VMWARE, on el hypervisor conté tots els drivers i els serveis de virtualització.

- Virtualització d’Aplicacions. Aquí tenim dues tecnologies.

• La de Streaming d’aplicatius, on Citrix amb el Streaming i Microsoft amb SoftGrid tenen una bona solució. Aquesta consisteix en empaquetar les aplicacions en un únic arxiu que es baixa al PC. L’aplicatiu pensa que disposa d’una unitat C: i d’un registre per ell, però realment és una simulació, i l’aplicació no es troba instal·lada al PC client, sinó que està virtualitzada i es baixa a mida que es requerida.
• La virtualització d’aplicacions SBC de Terminal Server de Microsoft o Presentation Server de Citrix(ara anomenat XenApp). Tots coneixem aquesta tecnologia. Multiples usuaris en una única màquina (uns 50-100 per servidor). Només es transmeten els “pantallassos” del servidor al client, i el mouse i el teclat del client al servidor. 

- Virtualització de Escriptori (VDI o Virtual Desktop Infrastructure). Aquesta consisteix en virtualitzar el lloc de treball. És agafar els PCs i portar-los al DataCenter. Després utilitzant un distribuïdor de escritoris (broker), els usuaris es connecten des d’un equip lleuger contra el seu PC, tenint-lo sempre disponible, i el que és més important, centralitzat. Aquesta tecnologia permet que amb una unica imatge de PC de només lectura, poguem executar múltiples màquines virtuals per múltiples usuaris.

VMWARE està fent molts esforços amb el tema de VDI, però ara per ara li falta un broker que funcioni decentment, i sobretot, un protocol d’accés remot que estigui a l’alçada, ja que el VNC o el RDP no tenen ni punt de comparació amb el robust, fiable i super-comprimit ICA de Citrix. Microsoft té acords per usar el broker de Citrix, i VMWARE el va començar a utilitzar al principi (amb el Citrix Desktop Server 1.0, fins que Citrix va comprar a Xen Source i va treure el XenServer, deixant de suportar VMWARE. Ara per ara no té cap solució integrada.

Citrix té la seva solució integrada en el conegut Web Interface. Un usuari es connecta a una pàgina Web, i segons els permisos que tingui o segons qui sigui, podrà executar aplicacions en el servidor, baixar-se aplicacions via streaming o bé connectar-se al seu PC. Tot des del mateix interface, sense marejar-lo. I seguint la màxima de Citrix: des qualsevol lloc, amb qualsevol dispositiu i amb qualsevol tipus de comunicació.

Com a resum, crec que no hi ha una solució única de virtualització que sigui determinant. Per als servidors posarem la de servidor. Per les aplicacions, depèn. Als administratius potser ens interessa més posar un servidor XenApp amb el Office, i l’aplicació corporativa. Per als de CAD o els desenvolupadors, un VDI, i per la gent que viatja amb el PC a lloc sense connexió, doncs el streaming. No hi ha una solució “bona”, sinó que cal adaptar-se segons les necessitats.

I cal dimensionar-ho bé, perquè si posem tota la empresa amb VDI, caldrà tenir en compte que es pot produïr un coll d’ampolla si no s’optimitzen les comunicacions (a no ser que posem Citrix XenApp, clar). Amb el VDI, necessitem 512Mb de RAM per màquina mínim, cosa que amb XenApp podem tenir més de 50 usuaris en un servidor de 4Gb de RAM usant el Office.

Ara per ara, per mi la solució més estesa i amb més fiabilitat és la d’VMWARE. La més completa és la de Citrix i la que té molt a dir (sobretot pel preu i pels acords que està arribant amb Citrix) és la Hyper-V de Microsoft.

El temps dirà …